#1 #1 bonibonito dijo: A moatros no mos enganyeu: el català és un dialecte del valencià! Com vos agrada ficar-vos on no sabeu.@bonibonito Ni el català és un dialecte del valencià, ni el valencià és un dialecte del català en sentit estricte. Són dues varietats dialectals de la MATEIXA llengua.
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.
2
Tienes razón en lo que dices, aunque yo pienso que el argentino debería ser considerado un dialecto del castellano, por lo menos. El andaluz también, y de hecho lo son. Porque un dialecto es una forma de hablar un mismo idioma.
El valenciano varía un poco, pero al final es catalán… igual que el mallorquín. El argentino y el andaluz se nota claramente que son castellano, pero tienen una forma muy peculiar de pronunciar algunas letras o incluso de acortar sonidos.
Luego faltaría reconocer el asturiano como lengua de manera oficial.
2
En realitat parlem tots aragonès i els seus varis dialectes. La resta és política moderna i collonades)
2
#2 #2 bitchute dijo: #1 @bonibonito Ni el català és un dialecte del valencià, ni el valencià és un dialecte del català en sentit estricte. Són dues varietats dialectals de la MATEIXA llengua.
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.@bitchute Tota la raó. El problema és bastant simple: els catalanoparlants perdem el temps discutint quin dialecte és el correcte en lloc d'acceptar que cap ho és per sobre dels altres.
L'IEC tira cap a un model clarament barceloní. L'AVL fa el mateix però des del costat valencià. Dos blocs, dues normes, i cap no representa tota la llengua.
I la resta? Balear, pallarès, rossellonès, andorrà, alguerès… queden en segon pla, com si fossin variants "menors". Quan en realitat són igual de llengua que qualsevol altre.
La diferència amb l'espanyol és clara: la RAE intenta integrar variants de tot el món i entendre la llengua com un conjunt de dialectes. Aquí no: aquí es vol un model principal i la resta subordinats.
I així no anirem enlloc. Una llengua no és un dialecte amb poder; és la suma de tots. Fins que això no s'assumeixi, continuarem discutint el mateix de sempre.
#4 #4 michizipi dijo: En realitat parlem tots aragonès i els seus varis dialectes. La resta és política moderna i collonades)@michizipi Si parlem d'origen i conservació de trets antics, el pallarès és dels que més s'acosta a formes properes a l'aranès i a l'occità, que és d'on prové el català/valencià/mallorquí/andorrà. Jo soc més de dir-li llengües gotes (quan es va crear la Marca Hispànica, Carlemany li va posar el nom de Gothia, similar amb com va passar amb Aragó).
1
A moatros no mos enganyeu: el català és un dialecte del valencià! Com vos agrada ficar-vos on no sabeu.
0
#2 #2 bitchute dijo: #1 @bonibonito Ni el català és un dialecte del valencià, ni el valencià és un dialecte del català en sentit estricte. Són dues varietats dialectals de la MATEIXA llengua.
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.Se puede abordar la cuestión desde múltiples aspectos y dimensiones. La clave es subrayar que la filología no es una ciencia en su sentido más estricto, como ninguna de las ciencias sociales. Es un tema sobre el que insistes, por algún interés que no logro descifrar, así que te invito a conocer las Normas del Puig y los postulados de asociaciones como Lo Rat Penat. La AVL nace en 1998 como concesión de Zaplana (sí, PP) en busca de apoyos para gobernar. Es gracioso porque para los blaveros (secesionistas lingüísticos) la AVL es una entidad traidora y para los pancatalanistas es una duplicidad para con el Institut d'Estudis Catalans. No obstante, mientras que la RAE acoge los distintos modismos de los distintos países sin mucho problema, el IEC tiene una política muy purista que, por ejemplo, desprecia la mayoría de locuciones valencianas (hacer notar que el valenciano conserva más arcaísmos, o sea, mayor pureza, que el catalán; por ejemplo, el voseo).
Y no hace falta ser blavero para hablar de «valenciano». El hecho de que haya catalanes que se molesten por ello no habla muy bien ni de sus conocimientos históricos ni de sus intenciones.
El principal opositor a la gramática catalana impuesta no es el valenciano castellanohablante...
0
#6 #6 pedante_andante dijo: #2 @bitchute Tota la raó. El problema és bastant simple: els catalanoparlants perdem el temps discutint quin dialecte és el correcte en lloc d'acceptar que cap ho és per sobre dels altres.
L'IEC tira cap a un model clarament barceloní. L'AVL fa el mateix però des del costat valencià. Dos blocs, dues normes, i cap no representa tota la llengua.
I la resta? Balear, pallarès, rossellonès, andorrà, alguerès… queden en segon pla, com si fossin variants "menors". Quan en realitat són igual de llengua que qualsevol altre.
La diferència amb l'espanyol és clara: la RAE intenta integrar variants de tot el món i entendre la llengua com un conjunt de dialectes. Aquí no: aquí es vol un model principal i la resta subordinats.
I així no anirem enlloc. Una llengua no és un dialecte amb poder; és la suma de tots. Fins que això no s'assumeixi, continuarem discutint el mateix de sempre.
#4 @michizipi Si parlem d'origen i conservació de trets antics, el pallarès és dels que més s'acosta a formes properes a l'aranès i a l'occità, que és d'on prové el català/valencià/mallorquí/andorrà. Jo soc més de dir-li llengües gotes (quan es va crear la Marca Hispànica, Carlemany li va posar el nom de Gothia, similar amb com va passar amb Aragó).Més enllà de les polítiques institucionals dels òrgans acadèmics, està (fixa't que empre el verb «estar» conscientment) la dimensió sociocultural. Ens agrade o no, considerem que és una llàstima o no, els valencianoparlants no tenen cap interés (accent tancat, conscientment) en elevar la parla com a vehicle («vehicul», això escriurien la majoria dels valencians) d'alta cultura. Es pot fer tot un anàlisi històric, es pot assenyalar la influència dels castellans; tot el que vullgues, però ací no hi ha altra cosa que folklorisme d'ofrenaors. El problema no és aliè a la mentalitat i voluntat general dels habitants de la moa terra. És idealisme absurd tractar de «fer país» al sud.
Pocs són els que lligen o coneixen a valencians com Estellés. I t'estic dient dels valencianoparlants, no dels castellanistes. Després (els meus veïns dirien «después») de quaranta («coranta») anys d'ensenyament en català, la salut lingüística no sols no a millorat, sinó que ha empitjorat dràsticament.
0
Deja tu comentario
Necesitas tener una cuenta para poder dejar comentarios.
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.
El valenciano varía un poco, pero al final es catalán… igual que el mallorquín. El argentino y el andaluz se nota claramente que son castellano, pero tienen una forma muy peculiar de pronunciar algunas letras o incluso de acortar sonidos.
Luego faltaría reconocer el asturiano como lengua de manera oficial.
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.@bitchute Tota la raó. El problema és bastant simple: els catalanoparlants perdem el temps discutint quin dialecte és el correcte en lloc d'acceptar que cap ho és per sobre dels altres.
L'IEC tira cap a un model clarament barceloní. L'AVL fa el mateix però des del costat valencià. Dos blocs, dues normes, i cap no representa tota la llengua.
I la resta? Balear, pallarès, rossellonès, andorrà, alguerès… queden en segon pla, com si fossin variants "menors". Quan en realitat són igual de llengua que qualsevol altre.
La diferència amb l'espanyol és clara: la RAE intenta integrar variants de tot el món i entendre la llengua com un conjunt de dialectes. Aquí no: aquí es vol un model principal i la resta subordinats.
I així no anirem enlloc. Una llengua no és un dialecte amb poder; és la suma de tots. Fins que això no s'assumeixi, continuarem discutint el mateix de sempre.
#4 #4 michizipi dijo: En realitat parlem tots aragonès i els seus varis dialectes. La resta és política moderna i collonades)@michizipi Si parlem d'origen i conservació de trets antics, el pallarès és dels que més s'acosta a formes properes a l'aranès i a l'occità, que és d'on prové el català/valencià/mallorquí/andorrà. Jo soc més de dir-li llengües gotes (quan es va crear la Marca Hispànica, Carlemany li va posar el nom de Gothia, similar amb com va passar amb Aragó).
Tanmateix, a la Comunitat Valenciana hi ha un debat polític i identitari molt fort:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) RECONEIX que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.
Una part important de la societat valenciana (especialment la més conservadora o regionalista) rebutja aquesta visió i defensa que el valencià és una llengua distinta. Alguns arriben a afirmar (com a la teva frase) que el català és un dialecte del valencià.Se puede abordar la cuestión desde múltiples aspectos y dimensiones. La clave es subrayar que la filología no es una ciencia en su sentido más estricto, como ninguna de las ciencias sociales. Es un tema sobre el que insistes, por algún interés que no logro descifrar, así que te invito a conocer las Normas del Puig y los postulados de asociaciones como Lo Rat Penat. La AVL nace en 1998 como concesión de Zaplana (sí, PP) en busca de apoyos para gobernar. Es gracioso porque para los blaveros (secesionistas lingüísticos) la AVL es una entidad traidora y para los pancatalanistas es una duplicidad para con el Institut d'Estudis Catalans. No obstante, mientras que la RAE acoge los distintos modismos de los distintos países sin mucho problema, el IEC tiene una política muy purista que, por ejemplo, desprecia la mayoría de locuciones valencianas (hacer notar que el valenciano conserva más arcaísmos, o sea, mayor pureza, que el catalán; por ejemplo, el voseo).
Y no hace falta ser blavero para hablar de «valenciano». El hecho de que haya catalanes que se molesten por ello no habla muy bien ni de sus conocimientos históricos ni de sus intenciones.
El principal opositor a la gramática catalana impuesta no es el valenciano castellanohablante...
L'IEC tira cap a un model clarament barceloní. L'AVL fa el mateix però des del costat valencià. Dos blocs, dues normes, i cap no representa tota la llengua.
I la resta? Balear, pallarès, rossellonès, andorrà, alguerès… queden en segon pla, com si fossin variants "menors". Quan en realitat són igual de llengua que qualsevol altre.
La diferència amb l'espanyol és clara: la RAE intenta integrar variants de tot el món i entendre la llengua com un conjunt de dialectes. Aquí no: aquí es vol un model principal i la resta subordinats.
I així no anirem enlloc. Una llengua no és un dialecte amb poder; és la suma de tots. Fins que això no s'assumeixi, continuarem discutint el mateix de sempre.
#4 @michizipi Si parlem d'origen i conservació de trets antics, el pallarès és dels que més s'acosta a formes properes a l'aranès i a l'occità, que és d'on prové el català/valencià/mallorquí/andorrà. Jo soc més de dir-li llengües gotes (quan es va crear la Marca Hispànica, Carlemany li va posar el nom de Gothia, similar amb com va passar amb Aragó).Més enllà de les polítiques institucionals dels òrgans acadèmics, està (fixa't que empre el verb «estar» conscientment) la dimensió sociocultural. Ens agrade o no, considerem que és una llàstima o no, els valencianoparlants no tenen cap interés (accent tancat, conscientment) en elevar la parla com a vehicle («vehicul», això escriurien la majoria dels valencians) d'alta cultura. Es pot fer tot un anàlisi històric, es pot assenyalar la influència dels castellans; tot el que vullgues, però ací no hi ha altra cosa que folklorisme d'ofrenaors. El problema no és aliè a la mentalitat i voluntat general dels habitants de la moa terra. És idealisme absurd tractar de «fer país» al sud.
Pocs són els que lligen o coneixen a valencians com Estellés. I t'estic dient dels valencianoparlants, no dels castellanistes. Després (els meus veïns dirien «después») de quaranta («coranta») anys d'ensenyament en català, la salut lingüística no sols no a millorat, sinó que ha empitjorat dràsticament.